Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solistes masculins. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris solistes masculins. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de febrer del 2015

Francisco Heredero: "El pequeño elefante"

Al llarg de dos anys hem anat ampliant de mica en mica l'abast temàtic d'aquest blog més enllà del seu focus, els grups de la Barcelona dels 60's. Hem dedicat certa atenció a les solistes femenines de l'època, però molta menys als masculins. Un dels principals exemples seria Francisco -o Francesc- Heredero, barceloní de bona planta amb un estil melòdic però que també incorporava influències d'Elvis Presley. Té una llarga discografia a Vergara, però també alguns EPs en català a Edigsa i Concèntric. Del seu primer EP a Vergara (63). Hem recollit aquesta curiosa adaptació d'un dels temes més populars de Henry Mancini, "Baby Elephant Walk", de la banda sonora de Hatari! Ara bé, com adapta un solista una cançó instrumental? Afegint-hi una lletra, per forçada que soni: no sabem quin resultat li devia donar a Heredero, per ben plantat que fos, dir-li a la nòvia que "es cierto que pareces un pequeño elefante" al ballar. Destacable, però, l'acompanyament del Latin Combo.

Per cert, el gruix de la discografia d'Heredero a Vergara està recollida en un doble CD de Ramalama que podeu trobar aquí.




CAST: A lo largo de dos años hemos ido ampliando poco a poco el alcance temático de este blog más allá de su foco principal, los grupos de la Barcelona de los 60's. Hemos dedicado cierta atención a las solistas femeninas de la época, pero mucha menos a los masculinos. Uno de los principales ejemplos sería Francisco -o Francesc- Heredero, barcelonés de buena planta con un estilo melódico pero que también incorporaba influencias de Elvis Presley. Tiene una larga discografía a Vergara, pero también algunos EPs en catalán a Edigsa y Concèntric. De su primer EP en Vergara (63) hemos escogido esta curiosa adaptación de uno de los temas más populares de Henry Mancini, "Baby Elephant Walk", de la banda sonora de Hatari! Ahora bien, ¿cómo adapta un solista una canción instrumental? Añadiendo una letra, por forzada que suene: no sabemos qué resultado le debía de dar a Heredero, por muy plantado que fuera, decirle a la novia que "es cierto que pareces un pequeño elefante" al bailar. Destacable, sin embargo, el acompañamiento del Latin Combo.

dimarts, 17 de setembre del 2013

Jimmy Fontana: "El món"

El passat dimecres va morir a Roma Enrico Sbriccoli, més conegut pel nom artístic de Jimmy Fontana, autor i intèrpret de diversos clàssics de la cançó melòdica italiana que tant va influenciar molts grups de pop-rock de la Barcelona dels anys 60, fins i tot amb posterioritat a l'arribada dels Beatles i la resta de la "invasió britànica". Una bona prova va ser la popularitat que va tenir el seu "Il mondo" (1965), que va ser editada en castellà tant pels Mustang com pels Catinos i en català per Els Corbs, tots ells a la recerca de duplicar l'èxit de l'original. Però potser el cover més curiós va ser el que va protagonitzar el mateix Fontana, cantant "El món" en català amb un accent més que acceptable. En aquella època era força habitual que els cantants italians o francesos es llencessin a autoversionar-se en castellà, per mirar de guanyar quota de mercat, però aquesta va ser una iniciativa més singular, inclosa en un EP compartit amb altres tres intèrprets italians (Donatella Moretti, Rita Pavone i Gianni Morandi) que igualment van oferir una cançó pròpia adaptada al català. Tot això, curiosament, editat per una discogràfica (RCA) que tenia la seu a Madrid!




CAST: El pasado miércoles murió en Roma Enrico Sbriccoli, más conocido por el nombre artístico de Jimmy Fontana, autor e intérprete de varios clásicos de la canción melódica italiana que tanto influenció a muchos grupos de pop-rock de la Barcelona de los años 60, incluso con posterioridad a la llegada de los Beatles y el resto de la "invasión británica". Una buena prueba fue la popularidad que tuvo su "Il mondo" (1965), que fue editada en castellano tanto por los Mustang cómo por los Catinos y en catalán por Els Corbs, todos ellos en busca de duplicar el éxito del original. Pero quizás el cover más curioso fue el que protagonizó el mismo Fontana, cantando "El món" en catalán con un acento más que aceptable. En aquella época era bastante habitual que los cantantes italianos o franceses se lanzaran a autoversionar-se en castellano, para ganar cuota de mercado, pero esta fue una iniciativa más singular, incluida en un EP compartido con otros tres intérpretes italianos (Donatella Moretti, Rita Pavone y Gianni Morandi) que igualmente ofrecieron una canción propia adaptada al catalán. Todo esto, curiosamente, ¡editado por una discográfica (RCA) que tenía la sede en Madrid!

dilluns, 4 de març del 2013

Tony Ronald, més que "Help"

Aquest cap de setmana va morir Siegfried Anthonius den Boer Kramer, conegut pel seu nom artístic de Tony Ronald. Aquest holandès nascut el 1944 va ser un dels noms fonamentals de l'escena barcelonina dels anys 60. Popularment se'l recorda sobretot pels seus èxits de principis dels 70, com ara "Help (Ayúdame)" o "Dejaré la llave en mi puerta", en una línia força patxanguera. Però la seva trajectòria barcelonina va arrencar ja a principis dels 60, primer com a part del Kroner's Duo i Tony & Charley, i finalment com a Tony Ronald & Los Kroner's, acompanyat d'altres músics del seu país. Van esdevenir referència especialment pels seus concerts, més professionals, amb molt millor so i també més sentit de l'espectacle (durant un temps van incorporar unes noies go-go) que el era habitual en l'època. En disc, Ronald va tocar pràcticament tots els pals: versions dels Beatles i els Monkees, soul, cançons nadalenques i fins i tot un single interpretat en català. Si de cas, el principal problema era el fet de no disposar de repertori propi. Tot això, mentre va publicar amb La Voz de Su Amo (1962-68). Després va passar a Monoplay, en una etapa molt més comercial en la què també va exercir de productor d'artistes com Los Diablos, Dyango o Los Amaya. I, encara més enllà, la participació en espectacles de caire marcadament nostàlgic.

Tony Ronald 60's, al més pur estil Austin Powers.

CAST: Este fin de semana murió Siegfried Anthonius den Boer Kramer, conocido por su nombre artístico de Tony Ronald. Este holandés nacido el 1944 fue uno de los nombres fundamentales de la escena barcelonesa de los años 60. Popularmente se lo recuerda sobre todo por sus éxitos de principios de los 70, como por ejemplo "Help (Ayúdame)" o "Dejaré la llave en mi puerta", en una línea bastante pachanguera. Pero su trayectoria barcelonesa arrancó ya a principios de los 60, primero como parte del Kroner's Dúo y Tony & Charley, y finalmente como Tony Ronald & Los Kroner's, acompañado por otros músicos de su país. Se convirtieron en referencia especialmente por sus conciertos, más profesionales, con mucho mejor sonido y también más sentido del espectáculo (durante un tiempo incorporaron unas chicas go-go) que lo era habitual en la época. En disco, Ronald tocó prácticamente todos los palos: versiones de los Beatles y los Monkees, soul, canciones navideñas e incluso un single interpretado en catalán. Si acaso, el principal problema era el hecho de no disponer de repertorio propio. Todo esto mientras publicó con La Voz de Su Amo (1962-68). Después pasó a Monoplay, en una etapa mucho más comercial en la que también ejerció de productor de artistas como Los Diablos, Dyango o Los Amaya. Y, todavía más allá, la participación en espectáculos de cariz marcadamente nostálgico.