Tercera ració del "Pop a la catalana" d'Òscar Dalmau

Aquesta recta final d'any ens ha portat un interessant recopilatori de música en català amb apadrinament mediàtic. I no, no parlo d'El Disc de la Marató de TV3, sinó d'una referència molt més interesssant: el tercer volum de Pop a la catalana. Jazz, bossa & groovy sounds from Catalunya (1963-69), compilat pel popular periodista Òscar Dalmau i editat per Picap (podeu llegir aquí la ressenya del segon volum). En aquest tercer lliurament, Dalmau manté els estàndards de qualitat als que ens té acostumats (reproducció de les portades originals, crèdits i notes trilingües de cada cançó), al mateix temps que continua la seva tasca de rebuscar entre les velles col·leccions de vinils de cançó melòdic, easy listening o Nova Cançó per tal de trobar petits tresors que poden encaixar en la definició de pop a la catalana, entenent pop en un sentit ampli.

I és que, com ja passava en els lliuraments previs, el pop-rock de guitarres elèctriques té una presència minoritària. Així, The Bonds fan un "Satisfaction" més aviat descafeïnat, mentre que Els Picapedrers se'n surten millor amb "Ticket to ride". Curiosa l'adaptació d'un altre tema dels Beatles, "Please, please me", transformat en "L'home solter" -passant-se pel forro la lletra original, doncs- a  càrrec d'Els 4 Gats (ja sense Pi de la Serra). Tot i això, em quedo amb Els Drums per haver escollit la meravellosa "La pouppé qui fait non" de Michel Polnareff. Sent una mica generosos en la concepció que presideix aquest blog, cal anotar també la presència per partida doble d'Els de la Torre, dels que haurem de parlar algun dia, i de dos conjunts mallorquins, Los Bohemios i els més coneguts Javaloyas, així com El Dúo Dinámico traduïnt al català els seus "ojitos negros".

La resta dels 27 talls inclosos al CD corresponen a solistes de procedència diversa. En aquest sentit, probablement la troballa més sorprenent és "El mocador", un tema procedent del primer EP de Joan Manuel Serrat i arranjat a l'estil bossa nova. Això sí, el Noi del Poble Sec sona un pèl encarcarat, com si fos conscient que els ritmes brasilers no eren el seu fort.

En aquest terreny més melòdic guanyen per golejada les solistes femenines, encapçalades per una Núria Feliu molt lluny de la caricatura en què es convertiria posteriorment, sortint-se'n del repte de posar-se en la pell d'Ella Fitzgerald, ni més ni menys. L'acompanyen entre d'altres Salomé, Maria Cinta o Lita Torelló, amb un apreciable tema ie-ié ("No t'ho diré pas") escrit per Folch i Burrull. Tot i això, per mi el gran descobriment del CD és la peça que l'obre: "Res ha mort", a càrrec d'una tal Maria Pilar que, a més, n'és l'autora. Caldrà investigar més la discografia d'aquesta cantant, mentre esperem que ens arribi el quart volum de la sèrie. 

Nou recopilatori de pop en català dels 60

Òscar Dalmau és conegut sobretot per les seves facetes televisiva i radiofònica, però mitjançant el seu alter ego DJ Phil Musical també és un incansable activista 60's (vegi's, per exemple, el seu seu blog, desafortunadament no actualitzat fa temps). Fa un parell de setmanes va aparèixer el disc Pop a la Catalana 2, segon recopilatori d'aquest títol coordinat per Dalmau que fins i tot s'ha distribuit a través de La Vanguardia. L'objectiu, com explica el propi Dalmau, és demostrar que "la música cantada en català als anys 60 va més enllà dels Setze Jutges i algun altre cantautor".

Val a dir, però, que en aquest cas es tracta de música pop en un sentit molt i molt ampli, tal i com ja indica el subtítol del disc: "Jazz, Bossa & Groovy Sounds From Catalunya (1963-71)". És a dir, que el que ens trobem no només és pop-rock d'arrel anglosaxona, sinó també estàndards de jazz, cançons brasileres, i, en general, sons més pròxims a l'easy listening que als Beatles o als Stones. Potser per això tan sols apareixen dos conjunts de pop-rock: The Bonds -amb una versió del clàssic "Wooly Bully"- i Els Dracs, amb el que molt probablement sigui el seu millor tema: una adaptació de la cançó tradicional "Visca la Patum!".

La resta del disc l'omplen intèrprets de cançó lleugera (Francesc Heredero, Dodó Escolà), lligats al jazz (Núria Feliu), algunes "chicas ye-yé" (Lita Torelló, Jacinta, Maria Cinta) i fins i tot artistes infantils (els inefables Queta & Teo, que transporten Ray Charles a un univers alternatiu). Cal destacar la versió d'"I should have known better" dels Beatles a càrrec de les Germanes Ros i, molts especialment "Veniu amics!", tema composat per Josep Maria Andreu i Lluís Borrell i cantat per una adolescent Maria Cinta, que probablement sigui el que més acuradament encarna el concepte de pop a la catalana.

CAST: Òscar Dalmau es conocido sobre todo por sus facetas televisiva y radiofónica, pero mediante su alter ego DJ Phil Musical también es un incansable activista 60's (véase, por ejemplo, su blog, desafortunadamente no actualizado hace tiempo). Hace un par de semanas apareció el disco Pop a la Catalana 2, segundo recopilatorio de este título coordinado por Dalmau que incluso se ha distribuido a través de La Vanguardia. El objetivo, como explica el propio Dalmau, es demostrar que "la música cantada en catalán en los 60 va más allá de los Setze Jutges y algún otro cantautor".
Justo es decir, sin embargo, que en este caso se trata de música pop en un sentido muy y muy amplio, tal y como ya indica el subtítulo del disco: "Jazz, Bolsa & Groovy Sounds From Cataluña (1963-71)". Es decir, que lo que nos encontramos no sólo es pop-rock de raíz anglosajona, sino también estándares de jazz, canciones brasileñas, y, en general, sonidos más próximos al easy listening que a los Beatles o a Stones. Quizás por eso tan sólo aparecen dos conjuntos de pop-rock: The Bonds -con una versión del clásico "Wooly Bully"- y Els Dracs, con el que muy probablemente sea su mejor tema, una adaptación de la canción tradicional "Visca la Patum!".
El resto del disco lo llenan intérpretes de canción ligera (Francesc Heredero, Dodó Escolà), ligados al jazz (Núria Feliu), algunas "chicas ye-yé" (Lita Torelló, Jacinta, Maria Cinta) e incluso artistas infantiles (los inefables Queta & Teo, que transportan Ray Charles a un universo alternativo). Hay que destacar la versión de "I should have known better" de los Beatles a cargo de las Germanes Ros y, muy especialmente "Veniu amics!", tema compuesto por Josep Maria Andreu y Lluís Borrell y cantado por una adolescente Maria Cinta, que probablemente sea el que mejor encarna el concepto de pop a la catalana.