Documental "Sonido mosca" i una biografia de Los Cheyenes

Després de dos anys d'inactivitat, calen bones raons per "ressuscitar" el blog. I, certament, n'hi ha: informar-vos de dues iniciatives de recuperació i revalorització del llegat de la música pop de la Barcelona dels 60. En tots dos casos, a més, es tracta d'iniciatives força personals que val la pena que tinguin el màxim de suport, i des d'"Eco i Distorsió" només podem ser sensibles a aquesta mena d'aventures similars a la nostra.

En primer lloc, "Sonido mosca" és un documental que està preparant Nando Caballero i La Produktiva sobre Los Salvajes, els amplificadors Sinmarc i l'escena de garatge barcelonina, amb la idea que es pugui estrenar a la tardor. Tot i que els protagonistes principals són els Salvajes, també hi apareixen entrevistats un bon número de grups que igualment apareixien a "Eco i distorsió" (Cheyenes, No, Lone Star, Dracs, Álex y los Findes) i algun que se'ns va escapar (Polares). Molt interessant també la perspectiva d'aprofundir en qüestions més tècniques relatives al so d'aquells grups, i especialment la peculiar història dels amplificadors "locals" Sinmarc. També inclou entrevistes a creadors més recents influenciats per aquesta escena, com ara Cooper / Flechazos o Brighton 64. I si tot això no us ha cridat l'atenció, comentar-vos que entre els entrevistats també hi figura servidor de vostès.

Val la pena, per tant, que participeu en el Verkami que ara mateix està en funcionament de "Sonido mosca". Per sort o per desgràcia, en aquest país hem de recòrrer al micromecenatge per finançar aquesta mena de projectes. En aquest cas, a més, hi ha una despesa molt important com és pagar els drets editorials de les cançons. En aquest enllaç trobareu tota la informació (inclós el teaser) i podreu fer la vostra aportació.

El segon és una biografia de Los Cheyenes escrita pel madrileny José María Gala. Es tracta d'un llibret de 80 pàgines, autoeditat, que ha comptat amb la col·laboració de Joselín Vercher, el baixista del grup, que hi ha aportat molt de material fotogràfic i arxivístic. Per tant, de ben segur que és el retrat més ajustat d'un dels grups encara no prou reconeguts de l'escena barcelonina. Qui vulgui aconseguir un dels exemplars de Los Cheyenes. El ritmo del garaje ho pot fer escrivint a librocheyenes@gmail.com.

La influència dels Beatles als conjunts mallorquins, en un llibre

L'amic Xavier Brotons em va fer notar l'aparició, a finals de l'any passat, del llibre Beatles made in Mallorca. La recepció insular de la música 'beat', de Tomeu Canyelles i Francesc Vicens. Es tracta d'un assaig breu però molt interessant que lògicament té força punts en comú amb Eco i distorsió, ja que en bona mesura és un retrat de l'escena pop 60's en un espai concret, en el seu cas Mallorca, i en aquest sentit els autors repassen grups, locals, programes de ràdio, etc. Val a dir, a més, que les relacions entre el món pop de Barcelona i Mallorca van ser intenses: molts grups barcelonins actuaven amb freqüència a l'illa (i fins i tot alguns s'hi podien passar estius sencers, com ara Álex y Los Findes o Los Jóvenes), i també diversos grups mallorquins enregistraven els seus discos a Barcelona, com ara Los Javaloyas o Z-66.

Així, al llarg dels diversos capítols el llibre de Canyelles i Vicens repassa, entre d'altres, els concerts fets a Mallorca per artistes anglosaxons, les versions del repertori Beatle enregistrades per conjunts mallorquins o el curiós episodi que van protagonitzar John Lennon i Yoko Ono, ja a principis dels 70, quan van visitar l'illa per "endur-se" la filla de l'artista japonesa. En definitiva, un llibre interessant i sobretot molt ben documentat, amb nombroses cites dels membres de grups com Los Beta, Four Winds & Dito o els ja esmentats. Però el millor és que aquest llibre m'ha portat a descobrir-ne un d'anterior de Francesc Vicens que encara fa més bona pinta i del que suposo que us en parlaré en el futur: 'Paradise of Love' o l'illa imaginada. Música i turisme a la Mallorca dels 60.

Al marge d'això, m'ha cridat l'atenció com els dos autors vinculen molt l'aparició de la música pop, moderna o com li vulgueu dir a Mallorca a la influència directa dels Beatles (i, en aquest sentit, aporten prous testimonis com per argumentar-ho). I m'ha cridat l'atenció perquè tot i que des de la perspectiva actual és innegable que els Beatles van ser  grup més important de la seva generació, i que també van ser el grup més versionat probablement a tota Espanya, en el meu treball sobre els conjunts barcelonins m'he trobat que, en molts d'ells, sovint havia pesat més la influència, anterior, de Cliff Richards & The Shadows. Però aquest és un debat que potser també hauré de tractar més àmpliament en el futur.

CAST: El amigo Xavier Brotons me hizo notar la aparición, a finales del año pasado, del libro Beatles made in Mallorca. La recepción insular de la música 'beat', de Tomeu Canyelles y Francesc Vicens. Se trata de un ensayo breve pero muy interesante que lógicamente tiene bastantes puntos en común con Eco i distorsió, puesto que en buena medida es un retrato de la escena pop 60's en un espacio concreto, en su caso Mallorca, y en este sentido los autores repasan grupos, locales, programas de radio, etc. Hay que decir, además, que las relaciones entre el mundo pop de Barcelona y Mallorca fueron intensas: muchos grupos barceloneses actuaban con frecuencia en la isla (e incluso algunos se podían pasar veranos enteros, como por ejemplo Álex y Los Findes o Los Jóvenes), y también varios grupos mallorquines grababan sus discos en Barcelona, como por ejemplo Los Javaloyas o Z-66.
Así, a lo largo de los diversos capítulos el libro de Canyelles y Vicens repasa, entre otros, los conciertos hechos en Mallorca por artistas anglosajones, las versiones del repertorio Beatle grabadas por conjuntos mallorquines o el curioso episodio que protagonizaron John Lennon y Yoko Ono, ya a principios de los 70, cuando visitaron la isla para "llevarse" la hija de la artista japonesa. En definitiva, un libro interesante y sobre todo muy muy documentado, con numerosas citas de los miembros de grupos como Los Beta, Four Winds & Dito o los ya mencionados. Pero el mejor es que este libro me ha llevado a descubrir uno anterior de Francesc Vicens que todavía tiene mejor pinta y del que supongo que os hablaré en el futuro: 'Paradise of Love' o la isla imaginada. Música y turismo en la Mallorca de los 60.
Al margen de esto, me ha llamado la atención como los dos autores vinculan mucho la aparición de la música pop, moderna o como la queráis llamar en Mallorca a la influencia directa de los Beatles (y, en este sentido, aportan suficientes testimonios cómo para argumentarlo). Y me ha llamado la atención porque a pesar de que desde la perspectiva actual es innegable que los Beatles fueron el  grupo más importante de su generación, y que también fueron el grupo más versionado probablemente en toda España, en mi trabajo sobre los conjuntos barceloneses me he encontrado que, en muchos de ellos, a menudo había pesado más la influencia, anterior, de Cliff Richards & The Shadows. Pero este es un debate que quizás también tendré que tratar más ampliamente en el futuro.