Petita crònica de la presentació a Barcelona

Mitja feina feta! Eco i distorsió es va presentar el passat dijous al Vinil () Bar de Gràcia, amb presència d'amics, exjefes, protagonistes del llibre i algun mecenes a qui vaig tenir el plaer de saludar per primer cop personalment, la qual cosa és un plaer. Va ser una presentació bastant informal i una mica caòtica (culpa, en bona mesura, meva), però tot això va resultar simpàtica i crec que els assistents s'ho van passar prou bé. Agrair, en primer lloc, la presència del director general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat, Lluís Puig (el llibre sorgeix d'una recerca finançada per ells), que amb la seva intervenció va reforçar un dels missatges més importants que volia transmetre quan em vaig embarcar en aquest projecte: que la música pop també forma part del patrimoni cultural d'aquest país.

Vaig demanar a dos dels entrevistats en el llibre que també intervinguessin a la presentació: Jordi Batiste (Els Tres Tambors) i Josep Vercher. Els motius pels quals els havia escollit eren diversos: perquè són dos grups que potser no figuren entre els més populars de l'època però sí entre que pels mí són més interessants i tenen més qualitat; perquè el Jordi i el Josep havien estat molt receptius en tot moment; i perquè tots dos són baixistes (instrument que jo també maltracto de tant en tant). Batiste i Vercher van intercanviar records dels guardamobles Salat (on tots dos van assajar), en una conversa farcida d'anècdotes a la què ben aviat es va afegir Alfred Pla (Els Dracs), un tercer entrevistat i tercer baixista! També va assistir a la presentació Denís Bel d'Álex y Los Findes, tot i que desafortunadament va haver de marxar abans que li pogués donar peu a intervenir... També em va fer il·lusió conèixer personalment a Robert Vercher, germà gran de Josep i cantant i guitarra solista de Los Cheyenes.

 Jordi Batiste.

D'esquerra a dreta, l'autor, Josep Vercher i Alfred Pla.

Conversa distesa, doncs, que va servir també per reivindicar la vigència de la música dels anys 60. I alguns moments divertits, com quan l'Alfred Pla, responent a la pregunta d'un dels assistents sobre com aconseguien els instruments, va explicar que "la companyia discogràfica te'ls comprava quan fitxava un grup" i el Josep Vercher va fer una cara entre sorpresa i indignació i va dir: "Jo d'això no me'n vaig assabentar!" I també va quedar molt clar que llavors hi havia molts, molts locals on els grups podien actuar. No com ara, com lamentava en acabar l'acte Jordi Lanuza, propietari del Vinil () Bar i també músic.

Per part meva, vaig intentar (no sé si amb prou fortuna) explicar alguns dels eixos principals del projecte Eco i distorsió: el seu caràcter reivindicatiu d'una música i uns músics no prou ben valorats i la voluntat de parlar-ne des d'una perspectiva no nostàlgica.

I ara, dimarts a Tarragona...

Amb Robert (esquerra) i Josep Vercher, de Los Cheyenes. 

(Les fotos, de Marta Saleta i Martí Blesa)