dimecres, 23 de gener de 2013

Els Tres Tambors: "Cançó del noi dels cabells llargs"

Aquest dilluns, dins la seva secció setmanal "Creadors", La Vanguardia entrevistava Jordi Batiste, fundador d'Els Tres Tambors, Maquina!, Ia & Batiste, tres referències clau de la música catalana, i que els més joves potser coneixen pels discos de versions de Bob Dylan que els darrers anys ha enregistrat amb Gerard Quintana, l'excantant de Sopa de Cabra. Sembla que Batiste és a punt de llançar un nou disc en format de trio: estarem atents.

En tot cas, això ens dóna l'excusa per recordar la "Cançó del noi dels cabells llargs", inclosa dins el primer EP d'Els Tres Tambors, publicat per Belter el 1966. Es tracta d'una cançó molt interessant, ja que exemplifica, tant en la lletra com en la música, com els aires de folk nord-americà d'Els Tres Tambors els deixaven en un terreny tan allunyat del pop-rock que es feia en aquell moment a Catalunya com de la Nova Cançó, que bevia fonamentalment de la Chanson francesa.



«Allò en realitat era una mena d’autocançó, el noi dels cabells llargs era jo», explica el mateix Batiste a Eco i distorsió. Com Los Salvajes o Los No, denuncia com el fet de portar cabells llargs és vist de forma negativa per la societat (el noi dels cabells llargs és «el ximplet», «l’extravagant que no té res al cap»), però va molt més enllà i -encara que sigui de forma un pèl ingènua; al cap i a la fi era un adolescent quan la va escriure- hi afegeix denúncia social i pacifisme: «Per què no se n’adonen de que el món no és tan bonic, n’hi ha que passen gana, n’hi ha molts morts a la guerra.» El protagonisme instrumental de la guitarra acústica i l’harmònica, juntament amb les referències un pèl apocalíptiques de la lletra («Però mai no recordaran el noi que és mort a la guerra, a l’absurda guerra, a qualsevol guerra que els homes inventen perquè morin els nois»), la converteixen en una mena d’«Eve of destruction» a la catalana.

Per cert, que tot i que probablement sigui la cançó pop-rock original en català més important dels 60, no està reeditada oficialment en CD (com no ho està la resta de la discografia d'Els Tres Tambors), almenys que jo sàpiga. Però la podeu escoltar aquí. 



CAST: Este lunes, dentro de su sección semanal "Creadores", La Vanguardia entrevistaba Jordi Batiste, fundador de Els Tres Tambors, Maquina! e Ia & Batiste, tres referencias clave de la música catalana, y que los más jóvenes quizás conocen por los discos de versiones de Bob Dylan que los últimos años ha grabado con Gerard Quintana, el excantante de Sopa de Cabra. Parece que Batiste está a punto de lanzar un nuevo disco en formato de trío: estaremos atentos.
 En todo caso, esto nos da la excusa para recordar la "Cançó del noi dels cabells llargs", incluida dentro del primer EP de Els Tres Tambors, publicado por Belter en 1966. Se trata de una canción muy interesante, puesto que ejemplifica, tanto en la letra como en la música, como los aires de folk norteamericano de Els Tres Tambors los dejaban en un terreno tan alejado del pop-rock que se hacía en aquel momento en Cataluña cómo de la Nova Cançó, que bebía fundamentalmente de la Chanson francesa. 
«Aquello en realidad era una especie de autocanción, el chico de los cabellos largos era yo», explica el mismo Batiste en Eco i distorsió. Como Los Salvajes o Los No, denuncia como el hecho de llevar pelo largo es visto de forma negativa por la sociedad (al chico de los cabellos largos es «el tontito», «el extravagante que no tiene nada a la cabeza»), pero va mucho más allá y -aunque sea con cierta ingenuidad; al fin y al cabo era un adolescente en el momento de escribir la canción- añade denuncia social y pacifismo: «Por qué no se dan cuenta de que el mundo no es tan bonito, hay que pasan hambre, hay muchos muertos en la guerra.» El protagonismo instrumental de la guitarra acústica y la armónica, junto con las referencias un tanto apocalípticas de la letra («Pero nunca recordarán el chico que ha muerto en la guerra, en la absurda guerra, en cualquier guerra que los hombres inventan para mueran los chicos»), la convierten en una especia de "Eve of destruction" a la catalana.
Por cierto, que a pesar de que probablemente sea la canción pop-rock original en catalán más importante de los 60, no está reeditada oficialmente en CD (cómo no lo está el resto de la discografía de Els Tres Tambors), al menos que yo sepa. Pero la podéis escuchar aquí. 

Cap comentari:

Publica un comentari