Un llibre i un bloc

A la Barcelona dels anys 60, la irrupció de la música rock va suposar una petita però sorollosa revolució: hordes d’adolescents amb una progressiva tendència a oblidar de tallar-se els cabells se les van enginyar per aconseguir una guitarra elèctrica i muntar un “conjunt” amb parents, amics i veïns amb el què reproduir els sons estridents que arribaven de l’estranger. Només alguns d’aquests grups aconseguirien superar l’estadi amateur i arribar a enregistrar discos, i encara topant amb una indústria que no sabia ben bé què fer-ne. Però això no va impedir que els “conjunts de música moderna” contribuïssin decisivament a configurar una cultura juvenil i una identitat generacional que es contraposaven a la grisa realitat social del moment.

L'any 2008, el Centre per a la Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya em va concedir una beca per a fer una recerca sobre aquest fenomen. El fruit final d'aquesta recerca és el llibre Eco i distorsió. Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta. Basat en una vintena d’entrevistes als protagonistes, el llibre repassa la trajectòria de quinze d’aquests conjunts (per ordre alfabètic: Álex y los Findes, Los Catinos, Los Cheyenes, Els Dracs, Los Gatos Negros, Los Go-Go, Los Jóvenes, Lone Star, Los Mustang, Los No, Los Pájaros Locos, Pic-Nic, Los Salvajes, Los Sirex i Els Tres Tambors) i mira de descriure el context en què es van moure, així com la seva significació cultural i social. 

El llibre ha aparegut publicat com el volum número 4 de la col·lecció Estudis sobre el Patrimoni Etnològic de Catalunya, però, de moment, només en versió digital. La bona notícia, per tant, és que us el podeu descarregar gratuïtament aquí. La meva intenció és aconseguir fer-ne una edició en paper, encara que sigui petita, ja sigui mitjançant alguna editorial que hi estigui interessada o en fórmula d'autoedició, segurament finançada amb micromecenatge.

Mentre treballo aquestes opcions, he pensat que valia la pena crear aquest blog per tal de donar a conèixer el llibre i la seva eventual publicació en paper, així com altres informacions relacionades amb la temàtica del mateix.

En aquest sentit, el format bloc permet ampliar els continguts del llibre -forçosament limitats- fins a l'infinit, i per això penso que també pot ser interessant que els lectors em féu arribar els vostres comentaris, informacions o records sobre l'escena musical barcelonina dels 60, per tal que es puguin incorporar a posteriors desenvolupaments d'aquest projecte.

Ens hi posem? 


CAST: UN LIBRO Y UN BLOG
 En la Barcelona de los años 60, la irrupción de la música rock supuso una pequeña pero ruidosa revolución: hordas de adolescentes con una progresiva tendencia a olvidar de cortarse los cabellos se las ingeniaron para conseguir una guitarra eléctrica y montar un “conjunto” con parientes, amigos y vecinos con el qué reproducir los sonidos estridentes que llegaban del extranjero. Sólo algunos de estos grupos conseguirían superar el estadio amateur y llegar a grabar discos, y a pesar de una industria que no sabía muy bien qué hacer con ellos. Pero esto no impidió que los “conjuntos de música moderna” contribuyeran decisivamente a configurar una cultura juvenil y una identidad generacional que se contraponían a la gris realidad social del momento.
El año 2008, el Centre per la Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya me concedió una beca para hacer una investigación sobre este fenómeno. El fruto final de esta investigación es el libro Eco i distorsió. Els conjunts de música moderna a la Barcelona dels seixanta. Basado en una veintena de entrevistas a los protagonistas, el libro repasa la trayectoria de quince de estos conjuntos (por orden alfabético: Álex y los Findes, Los Catinos, Los Cheyenes, Els Dracs, Los Gatos Negros, Los Go-Go, Los Jóvenes, Lone Star, Los Mustang, Los No, Los Pájaros Locos, Pico-Nic, Los Salvajes, Los Sirex y Els Tres Tambors) e intenta describir el contexto en que se movieron, así como su significación cultural y social. 
El libro ha aparecido publicado como el volumen número 4 de la colección Estudis sobre el Patrimoni Etnològico de Catalunya, pero, de momento, sólo en versión digital. La buena noticia, por lo tanto, es que os lo podéis descargar gratuitamente aquí. Mi intención es conseguir hacer una edición en papel, aunque sea pequeña, ya sea mediante alguna editorial que esté interesada o en fórmula de autoedición, seguramente financiada con micromecenazgo.
Mientras trabajo estas opciones, he pensado que valía la pena crear este blog para dar a conocer el libro y su eventual publicación en papel, así como otras informaciones relacionadas con la temática del mismo.
En este sentido, el formado blog permite ampliar los contenidos del libro -forzosamente limitados- hasta el infinito, y por eso pienso que también puede ser interesante que los lectores me enviéis vuestros comentarios, informaciones o recuerdos sobre la escena musical barcelonesa de los 60, para que se puedan incorporar a posteriores desarrollos de este proyecto.
¿Empezamos?