diumenge, 6 de març del 2016

"En San Juan" / "Per Sant Joan": història d'una cançó

A la meva ressenya del quart volum de "Pop a la catalana" ja vaig apuntar que, en la meva opinió, el millor tema era "Per Sant Joan", interpretada per Bruno Lomas. N'hi haurà que potser no estaran d'acord, però el que és evident és que es tracta d'una cançó amb una història notable, no només per formar part de l'únic single en català del de Xàtiva sinó perquè la composició original era, precisament, en castellà i obra dels exiliats del millor grup de pop espanyol dels 60, i va passar d'una llengua a l'altra per la intermediació d'un dels millors cantautors en ambdues llengües.

"En San Juan" era la cara B del cinquè single de Juan y Junior (és a dir, Pardo i Morales), publicat el 1968. Els exbrincos són autors d'una curta però excelsa discografia de pop suau i melòdic, de la qual "En San Juan" n'és una bona mostra: producció de luxe i harmonies vocals marca de la casa. L'únic però, com en altres temes del duet, és una lletra massa ensucrada, amb versos com aquest: "El santo sonreía bonachón / y yo un poco azarado te miré, / diciendo pocas cosas / sencillas y amorosas."



Aquesta devia ser l'opinió ni més ni menys que de Joan Manuel Serrat, que va decidir versionar la cançó el mateix any, en una iniciativa gens habitual al llarg de la seva carrera. Serrat, que en aquell moment només cantava en català, no es va limitar a traduir la lletra original dels exbrincos, sinó que directament va optar per reescriure-la de zero, mantenint només el Sant Joan del títol, que passava de ser a un lloc a un moment: així, ja no era l'església testimoni de l'enamorament d'una jove parella, sinó la nit màgica que dóna pas a l'estiu amb les seves fogueres: "Llavors un tros de fusta era un tresor / i amb una taula vella ja érem rics / Pels carrers i les places / anàvem de casa en casa / per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan."



L'evocadora i nostàlgica lletra de Serrat devia d'activar algun ressó intern a Bruno Lomas -nom real: Emilio Baldoví-, que probablement es devia reconèixer en alguns dels versos. Vaja, potser van ser raons simplement comercials -amb aquest tema va participar al Festival de la Cançó de Barcelona- o la seva qualitat, però vull pensar que -i més tenint en compte que durant la transició flirtejaria amb Fuerza Nueva- raons sentimentals van influir en el seu únic single en valencià.



Bruno Lomas és una de les meves debilitats. Penso que és un dels grans oblidats del pop hispà dels 60s. Si no hagués mort en un accident de cotxe el 1990 -i si aquest país no fos com és- potser hauria pogut gaudir d'una llarga i digna carrera, com una mena de Tom Jones -a qui va adaptar amb freqüència- a la valenciana.

2 comentaris:

  1. Enhoeabuena por tu blog y por el libro eco i distorsio. Perdona por usar el castellano. No te puedo decir si el tema linguisticamente es valencia, pero en el libro Bruno Lomas nacido para ser rocker, hace referencia a que la canto en catalan y que precisamente por eso fue muy criticado en Valencia. Un saludo

    ResponElimina
  2. Esta canción quedo tercera en el Festival Internacional de la canción de Barcelona en el año 1968 siendo interpretada en versión masculina por Bruno Lomas y en la femenina por Gloria.

    ResponElimina