Ja sabeu que diuen que entre dues persones, arreu del món, hi ha com a molt cinc graus de separació. Encara que sembli mentida, entre Peret i Liam Gallagher n'hi ha molts menys. M'explico: com ja hem assenyalat en aquest blog, Álex y los Findes actuaven sovint a les festes dels gitanos del carrer de la Cera, al barri de Sant Antoni, i fins i tot van arribar a versionar un dels seus temes, el "Voy, voy". Doncs bé, el guitarra solista d'Álex y los Findes era Dionís Bel, "Denis". I el seu fill Jordi Bel és el guitarrista i cantant d'Stay, més que recomanable banda de pop psicodèlic barceloní. Doncs bé, Stay estan a punt d'enregistrar aquest estiu el seu cinquè disc de llarga durada, produït per Owen Morris... que va ser el productor, ni més ni menys, dels primers tres LPs d'Oasis, entre molts altres. De fet, Stay han telonejat en un parell d'ocasions Beady Eye, la banda postOasis del petit dels Gallagher...
Més enllà d'aquest petit joc, em sembla molt interessant el cas dels Bel, Dionís i Jordi, perquè no conec gaires més de dues generacions de pop-rock barceloní. No pot ser casual, a més, que el Bel fill formi part d'una banda de claríssimes influències sixties, encara que sigui passades per un matís més contemporani.
De manera que cedeixo la paraula al propi Jordi Bel que ens explica la relació musical amb el seu pare, amb algun episodi d'anada i tornada:
"Amb tota seguretat el meu pare és una influència molt important per mi
i la meva passió pel so i melodies dels seixanta. A casa sempre hi
havia una guitarra tirada al sofà i sempre hi sonaven bandes com The
Beatles, Kinks, Rolling Stones, Simon i Garfunkel, Spencer Davis Group,
Byrds, Small Faces, Creedence.. Sempre, però, en les seves vessants més
pulcres pel què fa al so i les melodies, tal i com feien els Alex y los
Findes, caracteritzats per un so més tirant al Beat clàssic, no tant
garatge o psicodèlic com van fer les citades bandes després, en els
discs posteriors. Segurament si no s'haguessin separat tant d'hora
haurien evolucionat cap a la psicodelia també, que era l'evolució normal
en aquells temps.
Álex y los
Findes van estar desapareguts uns 30 anys i de fet el meu
germà i jo vam tenir un paper important en la seva reaparició. L'any 1999 vam portar a revelar a un estudi un cinta magnetofònica que
hi havia a un armari de casa (sense que el meu pare ho sapigués), on
suposadament hi havia un actuació del 1966 (aproximadament) dels Álex y
los Findes a Mallorca, a Palmanova, al club Sloopy's, on coincidien
habitualment amb Tom Jones, Eric Burdon i Bill Wymann dels Rolling
Stones. La sorpresa va ser que vam obtenir unes 2-3 h de música en
directe de la banda amb una qualitat de so força bona i on es podia
apreciar els Findes en acció en els seus anys d'or i escoltar les
brillants versions dels Beatles, Rolling Stones, Animals...Va ser
increïble poder escoltar-los 30 anys després i en anglès (els discs eren
en castellà per la censura..!) i adonar-nos que eren uns músics
boníssims amb un rigor interpretatiu i so extraordinaris. Després d'allò
els Alex y los Findes es van animar a reunir i el mateix any 1999 van
reaparèixer amb tots els components originals (encantadors per
cert!) oferint un concert molt especial, memorable i emotiu al Cocodrilo
Club de Barcelona.
Una generació després crec que els Stay, en certa
manera, intentem treballar com els Álex y los Findes, canalitzant la
passió per la música intentant aconseguir una metòdica de treball seria,
cuidant els detalls, la sonoritat, la interpretació, melodies i
rodejant-nos de professionals que puguin aportar sempre coses noves,
qualitat, coneixements i originalitat, com és el cas en aquest moment
d'Owen Morris, productor dels gegants britànics Oasis (fans declarats
dels Beatles i Rolling Stones), amb qui gravarem el nostre 5è disc
aquest estiu a Barcelona."
Si voleu saber com sonen els Stay, un bona mostra és aquest tema en directe a "Los conciertos de Radio 3".
Ah, i si us ha agradat podeu col·laborar encara en el projecte de micromecenatge per ajudar a finançar el seu nou disc, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada