El directe salvatge de la Delfín Fernández Band

Ja passen aquestes coses. Tot i que oficialment Los Salvajes continuen sent el grup liderat pel seu cantant Gaby Alegret, la paradoxa és que la Delfín Fernández Band, formada aquest any entorn el bateria del conjunt, inclou més "salvajes" originals. A més de Delfín, hi trobem un altre fundador, el baixista Sebastià Sospedra, i també Julián Moreno, guitarra rítmica que es va incorporar a Los Salvajes ja cap a finals dels 60 en substitució de Francesc Miralles quan aquest va marxar a la "mili", lluint una de les primeres Rickenbacker que es veien a Espanya. La banda la completen dos músics més joves però també amb pedigrí: Xavi Molero (guitarra solista) ja havia tocat amb Los Salvajes el darrer cop que es va reunificar bona part de la formació original, i Luis Barbero (veu) pertany a Los Pasantes, una cover band barcelonina.

Finalment vaig tenir ocasió de veure'ls en directe el passat divendres a La Traviesa, local entranyable de Torredembarra molt acollidor per aquesta mena de concerts. Els acords de "Brown sugar" amb què van arrencar indicaven en bona mesura per on aniria el bolo: un bon repàs al repertori dels Rolling Stones, ja fos passat pel tamís Salvajes ("La neurastenia", un gran "Todo negro") o en versió original ("Honky tonk woman", "The last time"). Tot i la predominància de Ses Satàniques Majestats, també hi van anar intercalant altres covers que van popularitzar Los Salvajes de l'Spencer Davis Group, The Troggs o The Equals. I, ja cap al final, un parell de joies del repertori propi de Los Salvajes: l'excel·lent i no prou reivindicada "Hielo en vez de amor" i, de forma inevitable, un "Soy así" aclamat pel públic que, en principi, tancava el bolo. Se'ls reclamen bisos i hi afegeixen "Satisfacción" -també inevitable- i l'altra sorpresa agradable de la nit, "Las ovejitas", una de les meves favorites. I, davant la insistència del públic, que encara no vol anar cap a casa -tot i que el bolo s'ha allargat prop d'una hora i mitja-, repeteixen "Route 66".

 D'esquerra a dreta, Sebastià Sospedra, Delfín Fernández i Julián Moreno.

Els veterans músics van exhibir un envejable estat de forma i actitud rockera. Sebastià Sospedra -que posteriorment va passar per Lone Star, entre d'altres- va certificar que és un dels millors baixistes de la seva generació (atenció al solo a "Vuelve baby") i va quedar clar que, com a bateria elegant, Delfín se situa prop del seu ídol Charlie Watts. Sobre aquesta base rítmica sòlida, la guitarra solista de Xavi Molero funciona a la perfecció. Si de cas, posats a buscar pegues s'agrairia un cantant... bé, una mica més salvatge. Però el millor de tot potser és, com em va explicar Sebas -per cert, com ja deveu saber, un dels músics entrevistats a Eco i distorsió-, la manca de pretensions més enllà de passar-ho bé i fer-ho passar bé a base de rock & roll. I a fe de Déu que ho aconsegueixen!