Una de les joies menys conegudes incloses a Eco i distorsió són Los Go-Go, quintet que probablement figurarien entre els màxims puristes del r&b de la Barcelona dels 60. En disc, és clar, no van tenir opció de versionar Muddy Waters o John Lee Hooker i generalment s'havien de conformar amb un repertori més comercial, encara que fos dins els límits de la música negra. N'és una bona mostra aquest cover de "Ain't nobody home", del soulman Howard Tate, que van publicar a la cara B d'un single del 1967, amb un bon joc de guitarres i l'excel·lent veu de Jordi Querol. I, un cop més, un grup pendent de reedició digital de la seva discografia.
CAST: Una de las joyas menos conocidas incluidas en Eco i distorsió son Los
Go-Go, quinteto que probablemente figurarían entre los máximos puristas
del r&b de la Barcelona de los 60. En disco, está claro, no tuvieron
opción de versionar Muddy Waters o John Lee Hooker y generalmente se
tenían que conformar con un repertorio más comercial, aunque fuera
dentro de los límites de la música negra. Es una buena muestra este
cover de "Ain't nobody hombre", del soulman Howard Tate, que publicaron
en la cara B de un single del 1967, con un buen juego de guitarras y la
excelente voz de Jordi Querol. Y, una vez más, un grupo pendiente de
reedición digital de su discografía.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada