La influència dels Beatles als conjunts mallorquins, en un llibre

L'amic Xavier Brotons em va fer notar l'aparició, a finals de l'any passat, del llibre Beatles made in Mallorca. La recepció insular de la música 'beat', de Tomeu Canyelles i Francesc Vicens. Es tracta d'un assaig breu però molt interessant que lògicament té força punts en comú amb Eco i distorsió, ja que en bona mesura és un retrat de l'escena pop 60's en un espai concret, en el seu cas Mallorca, i en aquest sentit els autors repassen grups, locals, programes de ràdio, etc. Val a dir, a més, que les relacions entre el món pop de Barcelona i Mallorca van ser intenses: molts grups barcelonins actuaven amb freqüència a l'illa (i fins i tot alguns s'hi podien passar estius sencers, com ara Álex y Los Findes o Los Jóvenes), i també diversos grups mallorquins enregistraven els seus discos a Barcelona, com ara Los Javaloyas o Z-66.

Així, al llarg dels diversos capítols el llibre de Canyelles i Vicens repassa, entre d'altres, els concerts fets a Mallorca per artistes anglosaxons, les versions del repertori Beatle enregistrades per conjunts mallorquins o el curiós episodi que van protagonitzar John Lennon i Yoko Ono, ja a principis dels 70, quan van visitar l'illa per "endur-se" la filla de l'artista japonesa. En definitiva, un llibre interessant i sobretot molt ben documentat, amb nombroses cites dels membres de grups com Los Beta, Four Winds & Dito o els ja esmentats. Però el millor és que aquest llibre m'ha portat a descobrir-ne un d'anterior de Francesc Vicens que encara fa més bona pinta i del que suposo que us en parlaré en el futur: 'Paradise of Love' o l'illa imaginada. Música i turisme a la Mallorca dels 60.

Al marge d'això, m'ha cridat l'atenció com els dos autors vinculen molt l'aparició de la música pop, moderna o com li vulgueu dir a Mallorca a la influència directa dels Beatles (i, en aquest sentit, aporten prous testimonis com per argumentar-ho). I m'ha cridat l'atenció perquè tot i que des de la perspectiva actual és innegable que els Beatles van ser  grup més important de la seva generació, i que també van ser el grup més versionat probablement a tota Espanya, en el meu treball sobre els conjunts barcelonins m'he trobat que, en molts d'ells, sovint havia pesat més la influència, anterior, de Cliff Richards & The Shadows. Però aquest és un debat que potser també hauré de tractar més àmpliament en el futur.

CAST: El amigo Xavier Brotons me hizo notar la aparición, a finales del año pasado, del libro Beatles made in Mallorca. La recepción insular de la música 'beat', de Tomeu Canyelles y Francesc Vicens. Se trata de un ensayo breve pero muy interesante que lógicamente tiene bastantes puntos en común con Eco i distorsió, puesto que en buena medida es un retrato de la escena pop 60's en un espacio concreto, en su caso Mallorca, y en este sentido los autores repasan grupos, locales, programas de radio, etc. Hay que decir, además, que las relaciones entre el mundo pop de Barcelona y Mallorca fueron intensas: muchos grupos barceloneses actuaban con frecuencia en la isla (e incluso algunos se podían pasar veranos enteros, como por ejemplo Álex y Los Findes o Los Jóvenes), y también varios grupos mallorquines grababan sus discos en Barcelona, como por ejemplo Los Javaloyas o Z-66.
Así, a lo largo de los diversos capítulos el libro de Canyelles y Vicens repasa, entre otros, los conciertos hechos en Mallorca por artistas anglosajones, las versiones del repertorio Beatle grabadas por conjuntos mallorquines o el curioso episodio que protagonizaron John Lennon y Yoko Ono, ya a principios de los 70, cuando visitaron la isla para "llevarse" la hija de la artista japonesa. En definitiva, un libro interesante y sobre todo muy muy documentado, con numerosas citas de los miembros de grupos como Los Beta, Four Winds & Dito o los ya mencionados. Pero el mejor es que este libro me ha llevado a descubrir uno anterior de Francesc Vicens que todavía tiene mejor pinta y del que supongo que os hablaré en el futuro: 'Paradise of Love' o la isla imaginada. Música y turismo en la Mallorca de los 60.
Al margen de esto, me ha llamado la atención como los dos autores vinculan mucho la aparición de la música pop, moderna o como la queráis llamar en Mallorca a la influencia directa de los Beatles (y, en este sentido, aportan suficientes testimonios cómo para argumentarlo). Y me ha llamado la atención porque a pesar de que desde la perspectiva actual es innegable que los Beatles fueron el  grupo más importante de su generación, y que también fueron el grupo más versionado probablemente en toda España, en mi trabajo sobre los conjuntos barceloneses me he encontrado que, en muchos de ellos, a menudo había pesado más la influencia, anterior, de Cliff Richards & The Shadows. Pero este es un debate que quizás también tendré que tratar más ampliamente en el futuro.