dimecres, 31 de juliol de 2013

Sirex: "Sólo en la playa"

Resulta francament difícil dedicar estones al blog amb la calor terrible que ens ha tocat patir les darreres setmanes. Potser un estímul pot ser mirar de recuperar algunes cançons de temàtica estiuenca dels grups analitzats, que són menys de les que un podria pensar en un primer moment: la "cançó de l'estiu" tal i com avui la reconeixem (la que parla de platja, sangria, xiringuito, etc.) és, de fet, un invent de finals de la dècada dels 60. Tot i això, avui rescatem una cançó dels Sirex que parla de platja, però des d'una perspectiva melangiosa, més aviat. El propi Leslie explica a Eco i distorsió quina va ser la inspiració per aquesta i altres cançons de la mateixa època i com la presència de la platja era real: «Totes aquelles cançons melòdiques —“Sin tus cartas”, “Que te deje de querer”, “Sólo en la playa”— estan escrites a la tanca del Club Barceloneta que separava la platja lliure. Allà a la tarda me n’anava amb el meu boli i el meu llapis i escrivia aquestes cançons que parlen de l’amor i el desamor, possiblement putejat una mica per la que ara és la meva dona.» Musicalment, el tema, encara que publicat l'any 1966, continua força fidel a les arrels dels Sirex, amb un so pròxim a Rick Nelson o Cliff Richard & The Shadows.




CAST: Resulta francamente difícil dedicar ratos al blog con el calor terrible que nos ha tocado sufrir las últimas semanas. Quizás un estímulo pueda ser recuperar algunas canciones de temática veraniega de los grupos que analizamos, que son menos de las que uno podría pensar en un primer momento: la "canción del verano" tal y como hoy la reconocemos (la que habla de playa, sangria, xiringuito, etc.) es, de hecho, un invento de finales de la década de los 60. Aún así, hoy rescatamos una canción de los Sirex que habla de playa, pero desde una perspectiva melancólica, más bien. El propio Leslie explica en Eco i distorsió cuál fue la inspiración por esta y otras canciones de la misma época y como la presencia de la playa era real: «Todas aquellas canciones melódicas —“Sin tus cartas”, “Que te deje de querer”, “Sólo en la playa”— están escritas a la valla del Club Barceloneta que separaba la playa libre. Allá por la tarde me iba con mi boli y mi lápiz y escribía estas canciones que hablan del amor y el desamor, posiblemente puteado un poco por la que ahora es mi mujer.» Musicalmente, el tema, aunque publicado en 1966, continúa siendo bastante fiel en las raíces de los Sirex, con un sonido próximo a Rick Nelson o Cliff Richard & The Shadows.

divendres, 12 de juliol de 2013

Objectiu aconseguit: i ara què?

Buf!!! La recta final de la campanya de Verkami em va coincidir amb una punta de feina, i entre unes coses i unes altres han passat tres setmanes llargues sense actualitzar el blog... Tres setmanes durant les quals, entre d'altres coses, la campanya ha acabat amb èxit, amb més de 1.400 euros aconseguits -en demanava 1.100- gràcies a 64 mecenes (segurament, si esteu llegint això ja ho sabíeu, però bé, havia de deixar-ne constància!). Uns resultats molt bons, i l'objectiu acomplert: tindrem Eco i distorsió en paper!

Lògicament, toca agrair el suport de tots els mecenes, però també de tots aquells que heu fet difusió de la iniciativa mitjançant les xarxes socials. L'entrada als mitjans de comunicació ha estat més complicada. Sí que ho he aconseguit a casa, amb entrevistes al Diari de Tarragona i Tarragona Ràdio, però no a Barcelona. Segurament quan fem la presentació del llibre, passat l'estiu, algun mitjà ens en farà difusió. Llàstima que llavors ja no tindrem la campanya en marxa, i ja veurem si tenim gaires exemplars per vendre (i de quina manera ho farem!). Val a dir que en les darreres setmanes de la campanya sí que vam aconseguir el suport d'alguns "mediàtics", com ara Joan Reig (Els Pets), Òscar Dalmau (Phil Musical, La Competència) o Miqui Puig (exSencillos), cosa que va reportar una certa satisfacció personal (i també algunes aportacions extra: realment la seva recomanació va funcionar).

I ara què? Pel que fa al llibre, em poso immediatament a fer recompte dels diners que tenim, de les recompenses que hem de donar i de com quadra tot plegat. Mirarem d'anar ràpid, però amb l'agost pel mig és possible que ens en anem al setembre. I penso que estaria bé mirar de fer una presentació a l'octubre a Barcelona, i potser també a Tarragona.

I el bloc? No negaré que la intenció principal (no sé si aconseguida) era donar difusió al projecte de micromecenatge, però això no vol dir que el bloc es mori. Encara queden coses per anar explicant, del propi projecte, i també penso que el bloc pot tenir la seva pròpia vida més enllà. Per tant, continuaré penjant cançons, especialment d'aquelles que no són gens fàcils de trobar, difonent informació relacionada amb la temàtica, ressenyant novetats discogràfiques, etc. Eco i distorsió continua!