dilluns, 11 de març del 2013

En el principi va ser el Price

És habitual considerar com un dels moments fundacionals del rock espanyol les famoses matinals del Circo Price, que van arrencar el 18 de novembre de 1962. Certament, la importància d'aquestes matinals no pot ser menystinguda, tant pel caràcter pioner com pel fet que van aplegar alguns dels noms que esdevindrien molt populars durant la dècada següent (i en algun cas més enllà), com ara Miguel Ríos (llavors encara Mike), Los Pekenikes o Los Tonys, amb Micky al capdavant. Al mateix temps, cal tenir en compte que van ser un fenomen bàsicament local, en un moment en què la nova música pop-rock es desenvolupava de forma força independent a cada nucli (Barcelona, Madrid, València, etc.).

Sigui com sigui, Ramalama va editar a finals de l'any passat un oportú triple CD titulat La Leyenda del Price 50 aniversario (1962-1964) que conté fins a cent cançons dels diferents intèrprets que van passar per les matinals. Els CDs van acompanyat d'un llibret fins i tot més complet del que és habitual en Ramalama, amb textos força interessants d'alguns dels protagonistes: especialment revelador és el de Miguel Ángel Nieto, impulsor de les matinals. Això sí, hauria estat desitjable una petita feina d'edició dels textos -el famós article del diari Pueblo que va motivar la suspensió de la primera tongada de matinals apareix reproduït íntegrament dos cops, per exemple-, així com l'any d'edició de les cançons incloses, que en alguns casos va ser posterior al 1964.



Quant a la música, tenint en compte que ens trobem encara a les beceroles del pop-rock hispà, és lògic que hi hagi molt de twist, madison i altres balls de l'època; cançons melòdiques franceses i italianes; alguna dosi de rock clàssic, molts instrumentals i les primeres versions dels Beatles. En definitiva, molt d'eco i poca distorsió. Entre els noms menys coneguts, potser el més interessant siguin Los Diablos Negros (bones harmonies). I, malgrat que la majoria de participants eren del mateix Madrid, a les matinals hi van actuar dos grups barcelonins i inclosos a Eco i distorsió, Los Gatos Negros i Los Jóvenes, representats al CD per sis i tres cançons respectivament. De Los Gatos Negros cal remarcar l'aparició de dos temes del seu primer EP, del 1962, i que fins ara no estaven disponibles en CD: "Speedy Gonzales" i el "C'mon everybody" d'Eddie Cochran. Uns Gatos primigenis encara amb saxofonista dins la seva formació i un so força diferent al que els faria populars. També corresponen al primer EP (en aquest cas, del 64) les tres cançons de Los Jóvenes -grup que té pràcticament tota la discografia pendent d'edició en CD-, entre elles una esforçada "Ella te quiere" que sona força diferent de l'original dels Beatles però que té la seva gràcia.

Podeu comprar-vos el CD aquí.

CAST: Es habitual considerar como uno de los momentos fundacionales del rock español las famosas matinales del Circo Price, que arrancaron el 18 de noviembre de 1962. Ciertamente, la importancia de estas matinales no puede ser menospreciada, tanto por su carácter pionero como por el hecho que reunieron algunos de los nombres que serían muy populares durante la década siguiente (y en algún caso más allá), como por ejemplo Miguel Ríos (entonces todavía Mike), Los Pekenikes o Los Tonys, con Micky al frente. Al mismo tiempo, hay que tener en cuenta que fueron un fenómeno básicamente local, en un momento en que la nueva música pop-rock se desarrollaba de forma bastante independiente a cada núcleo (Barcelona, Madrid, Valencia, etc.).
Sea como fuere, Ramalama editó a finales del año pasado un oportuno triple CD titulado La Leyenda del Price 50 aniversario (1962-1964) que contiene hasta cien canciones de los diferentes intérpretes que pasaron por las matinales. Los CDs van acompañado de un libreto incluso más completo de lo habitual en Ramalama, con textos bastante interesantes de algunos de los protagonistas: especialmente revelador es el de Miguel Ángel Nieto, impulsor de las matinales. Eso sí, habría sido deseable un pequeño trabajo de edición de los textos -el famoso artículo del diario Pueblo que motivó la suspensión de la primera tongada de matinales aparece reproducido íntegramente dos veces, por ejemplo-, así como el año de edición de las canciones incluidas, que en algunos casos fue posterior al 1964.
En cuanto a la música, teniendo en cuenta que nos encontramos todavía en los primeros balbucidos del pop-rock hispano, es lógico que haya mucho twist, madison y otros bailes de la época; canciones melódicas francesas e italianas; alguna dosis de rock clásico, muchos instrumentales y las primeras versiones de los Beatles. En definitiva, mucho eco y poca distorsión. Entre los nombres menos conocidos, quizás el más interesante sean Los Diablos Negros (buenas armonías). Y, a pesar de que la mayoría de participantes eran del mismo Madrid, en las matinales actuaron dos grupos barceloneses, Los Gatos Negros y Los Jóvenes, representados en el CD por seis y tres canciones respectivamente. De Los Gatos Negros hay que remarcar la aparición de dos temas de su primer EP, del 1962, y que hasta ahora no estaban disponibles en CD: "Speedy Gonzales" y el "C'mon everybody" de Eddie Cochran. Unos Gatos primigenios todavía con saxofonista dentro de su formación y un sonido bastante diferente al que los haría populares. También corresponden a su primer EP (en este caso, del 64) las tres canciones de Los Jóvenes -grupo que tiene prácticamente toda la discografía pendiente de edición en CD-, entre ellas una esforzada "Ella te quiere" que suena bastante diferente del original de los Beatles pero que tiene su gracia. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada