diumenge, 28 de maig de 2017

Els dos EPs de Los No, reeditats en un doble CD conjunt amb altres cinc grups

Els que sou seguidors d'aquest bloc sabeu que una de les meves obsessions és com de surrealista em sembla que encara bona part de la discografia d'alguns dels principals grups barcelonins dels 60 continua sense estar disponible en suport digital. Fa tres anys vaig fer una llarga entrada repassant el que faltava per reeditar, referint-me únicament als grups que apareixen al meu llibre. En aquest temps alguna cosa hem avançat, principalment gràcies a Rama Lama, que han reeditat tota la discografia dels Pájaros Locos en un triple CD i un volum 1 (esperem el segon) dels Gatos Negros, tots dos ressenyats en aquest blog. Ara ens porten un grup amb una obra molt menys extensa (només dos EPs), però molt interessant i apreciat pels amants del garatge hispà: Los No.

Tenint en compte que només són vuit cançons, la solució d'incloure-les en un volum compartit amb altres grups també de discografia breu -entre dos i tres EPs cadascun- és prou bona, i en aquest cas Rama Lama ha optat per un doble CD amb l'obra completa de sis conjunts diferents, sota el títol Una saga del rock español Vol. 4. Efectivament, Rama Lama ja ha publicat anteriorment tres volums més d'aquest estil antològic, tot i que cal dir que fins ara es concentraven en grups madrilenys i que, a més, sovint tenien una certa relació entre ells. En aquest cas, però, no hi ha cap mena de línia argumental que justifiqui els artistes agrupats. Si de cas, allò que els uniria seria el fet de ser "de províncies", és a dir, de fora de la capital de l'Estat: uns canaris.

Pel que fa al nostre motiu principal d'interès, Los No, hi apareixen els seus dos únics EPs, apareguts originàriament a Vergara durant la segona meitat de 1966. Val a dir que al llibre "Eco i distorsió", Víctor Portolés, guitarra rítmica del grup, es mostra cruelment crític amb els discos, ja que considera que no reflecteixen ni de bon tros la qualitat real que el conjunt aconseguia en els seus concerts. Portolés ho atribueix al repertori -forçats per Vergara a seguir una mica l'estela dels Sirex- i a la manca de mitjans amb què es feien els enregistraments. Tot i això, escoltats avui ens mostren una banda força per sobre de la mitjana de l'època, especialment en els seus temes més significatius, com ara "La llave" i "Incomprendidos", que són del més semblant als Yardbirds de Jeff Beck que hi devia haver a l'Espanya de l'època.


Pel que fa als grups que acompanyen a Los No al doble CD, malgrat la manca de coherència en la selecció que ja he apuntat, tots ells tenen un interès notable. Així, ens enduem de propina els dos EPs d'un altre grup barceloní, Los Tonks, el més destacat dels quals és una versió força aconseguida de "Penny Lane" dels Beatles, així com el fet que el seu guitarra solista, Juanjo Calvo, ho ha estat dels Sirex des del 1978. De la resta, els més coneguts són els canaris Los Ángeles Azules, que de fet aconsiguirien un gran èxit comercial amb el nom reduït a Los Ángeles i amb EMI. Aquí es recullen els seus tres primers EPs (del 64-66). The Four Winds and Dito i Los Pops mostren la potència de l'escena mallorquina. Dels primers es pot destacar l'aire folk-rock d'algunes cançons (inclosa una gens habitual incursió en el repertori dels Byrds), mentre què els segons fins i tot s'atreveixen (amb no massa gràcia, en aquest cas) amb "A day in the life". Finalment, completen el CD els valencians Protones, amb dignes composicions pròpies.

Resumint, una adquisició més que recomanable. A més, aquest cop sí, Rama Lama ens ofereix unes notes biogràfiques de cada grup que aporten la informació imprescindible (la portada, què hi farem, manté l'estètica de casette de gasolinera). El podeu comprar aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada