diumenge, 3 de novembre del 2013

Los Stop: "Extiende tus brazos"

Els criteris que vaig fer servir pel llibre Eco i distorsió van deixar fora alguns grups barcelonins dels 60 que van ser molt populars, però que al meu entendre responien a dinàmiques lleugerament diferents i, en tot cas, ràpidament van ser engolits pel vessant més descaradament comercial de la indústria. En aquesta línia podríem incloure grups com Los De La Torre, Los Albas o Los Stop, potser més coneguts com Cristina y Los Stop, ja que la seva discográfica, Belter, de seguida va veure clar que calia potenciar la figura de la cantant i hi va posar el nom al davant. Los Stop van començar com un grup de pop suau força tot-terreny, amb versions de Monkees, Turtles o el repertori del Festival de San Remo. Fins i tot es van atrevir amb el soul amb aquest "Reach Out, I'll Be There" de The Four Tops que sona més que acceptable. Malauradament, aquell mateix 1967 el grup va aconseguir l'èxit massiu amb un parell de temes horribles ("El turista 1.999.999" i "Salud, dinero y amor") que determinarien la seva adscripció definitiva a la cançó de l'estiu i el pop més desacomplexadament comercial, versió cañí.




CAST: Los criterios que usé en el libro Eco i distorsió dejaron fuera algunos grupos barceloneses de los 60 que fueron muy populares, pero que en mi opinión respondían a dinámicas ligeramente diferentes y, en todo caso, rápidamente fueron tragados por la vertiente más descaradamente comercial de la industria. En esta línea podríamos incluir grupos como Los De La Torre, Los Albas o Los Stop, quizás más conocidos como Cristina y Los Stop, puesto que su discográfica, Belter, enseguida vio claro que había que potenciar la figura de la cantante y puso su nombre delante. Los Stop empezaron como un grupo de pop suave bastante todoterreno, con versiones de Monkees, Turtles o el repertorio del Festival de San Remo. Incluso se atrevieron con el soul con este "Reach Out, I'll Be There" de The Four Tops que suena más que aceptable. Desgraciadamente, aquel mismo 1967 el grupo consiguió el éxito masivo con un par de temas horribles ("El turista 1.999.999" y "Salud, dinero y amor") que determinarían su adscripción definitiva a la canción del verano y el pop más desacomplejadamente comercial, versión cañí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada